L’Àrtic és l’oceà més petit i fred del planeta, podent arribar a -50 °C a l’hivern i superant amb prou feines els 0 °C a l’estiu. El fred és tan extrem que sembla que congeli el temps i el paisatge al llarg dels 16 milions de quilòmetres quadrats que ocupa al Pol Nord. Però, serà sempre així? El canvi climàtic ens està portant a una transformació sense precedents.
El cicle del gel a l’Àrtic
El cicle del gel a l’Àrtic és similar al de l’aigua: a l’hivern, l’aigua marina es congela, formant grans superfícies de gel, mentre que a l’estiu es produeix un desglaç natural que fa que aquestes capes es redueixin.
Malauradament, aquesta variació natural ha quedat pertorbada en les últimes dècades. Des que es van aconseguir les primeres imatges per satèl·lit dels pols als volts de 1979, s’ha vist que la superfície gelada de l’oceà Àrtic s’ha reduït considerablement. Es calcula que hem perdut un 12% del gel àrtic cada dècada, el que equivaldria a 80.000 quilòmetres quadrats anuals o la superfície aproximada d’Àustria cada any.
D’un oceà blanc a un de blau
Això no és nou, tots i totes hem vist les imatges de la pèrdua accelerada de gel als pols, una evidència més de la realitat de l’escalfament global. D’acord amb un estudi liderat per Alexandra Jahn i Céline Heuzé, doctores en ciències atmosfèriques i oceàniques, i oceanografia física, respectivament, el primer dia sense gel a l’Àrtic ja és quasi inevitable.
Dins la comunitat científica, un Àrtic sense gel no és el que imaginem. No es tracta de l’absència total i absoluta de gel, sinó de tenir un recompte igual o inferior al milió de quilòmetres quadrats de gel. Així, no ens quedaríem sense gel completament, però ens col·locaríem per sota d’un llindar en què, tècnicament, ja no podríem considerar l’Àrtic com un oceà gelat.
L’estudi ha dut a terme més de 300 simulacions, i la majoria daten el primer dia sense gel en un ventall d’entre 9 a 20 anys a partir del 2023, independentment del que intentéssim fer per mirar de rebaixar les emissions de gasos d’efecte hivernacle. L’escenari més pessimista marca el 2027 com a dia D i, la més optimista —si aconseguim complir amb l’Acord de París i limitem l’augment de la temperatura global a 1,5 °C respecte als nivells preindustrials— podria evitar que succeeixi.
D’un congelador a un radiador gegant
Què està provocant aquesta pèrdua de gel a l’Àrtic? Els experts apunten a una combinació d’esdeveniments naturals juntament amb l’escalfament global. Aquest fenomen, conegut com a amplificació àrtica, fa que l’Àrtic s’escalfi a un ritme quatre vegades superior al de la resta del conjunt del planeta. Aquesta ràpida escalfor posa en risc una de les funcions principals de l’Àrtic: actuar com un regulador natural de les temperatures globals. Però què passa quan, en lloc de refrigerar, comença a escalfar?
L’augment de temperatura s’ha traduït en estius més càlids i primaveres menys fredes i, per tant, la formació més lenta de capes de gel més primes a la superfície de l’oceà. Un canvi con aquest té un efecte directe sobre la reflectivitat solar (o albedo), que determina quanta radiació solar és reflectida cap a l’espai i quanta és absorbida per la superfície terrestre. L’oceà és fosc i el gel és clar, i això canvia les regles del joc.
El gel oceànic pot reflectir entre un 40% i un 60% dels rajos solars, mentre que la neu que el cobreix pot arribar a reflectir fins al 90%. En canvi, l’oceà en estat líquid només reflecteix un 10% dels rajos solars, absorbint la resta. Això significa que, amb menys gel, passem d’una reflectivitat elevada a una absorció gairebé total. En aquestes condicions, l’Àrtic es converteix en un radiador gegant, ja que l’energia absorbida per l’oceà s’acumula i s’allibera, distribuint calor a la resta del planeta.
Així s’entra de seguida en un cercle viciós: sense gel, l’oceà Àrtic absorbeix més calor; aquesta calor dificulta la formació de nou gel; es redueix encara més la reflexió solar; s’escalfa més la superfície; i, en conseqüència, augmenta la temperatura global. És, literalment, com un peix que es mossega la cua. I el Sol, que no es pon durant mesos a l’estiu àrtic, intensifica encara més aquest efecte. Sense gel, el radiador oceànic àrtic accelera l’escalfament global, amb conseqüències que es faran notar a tot el planeta.
El que passa a l’Àrtic, no es queda a l’Àrtic
El clima i les condicions de l’Àrtic estan estretament lligades amb les condicions i els fenòmens meteorològics d’altres regions de latituds inferiors. En aquest sentit, si aquests dies sense gel comencessin a ser recurrents, tindrien un impacte directe sobre el clima planetari, accelerant l’escalfament global i fent més freqüents els esdeveniments climàtics extrems alterant les corrents en jet.
A part de l’escalfament global ja comentat, un Àrtic sense gel també suposaria, entre altres:
- Una gran inestabilitat a l’ecosistema àrtic. Menys gel es tradueix en una menor protecció de les àrees costaneres davant de l’erosió causada per les onades i, alhora, en una reducció de les plataforma gelades de les que depenen la majoria d’animals de l’Àrtic per a la seva supervivència (com ara les algues de les que s’alimenten els krill, que tindrien menys superfície on créixer, o els óssos polars, que es desplacen i fan caus al gel).
- Acceleració de l’escalfament global. Una menor reflectivitat solar augmenta la temperatura global.
- Una afectació directa a les comunitats humanes de l’Àrtic, que durant segles han utilitzat el gel com a superfície per la qual desplaçar-se, però també per caçar i pescar.
- Una major part de l’oceà Àrtic navegable, que obriria la porta a nous recursos ara accessibles i noves rutes marítimes alternatives en aigües internacionals. Això tindria un impacte important en l’economia mundial i la seguretat nacional per la competència que generaria.
Des de Funbrain, creiem en la importància de conscienciar sobre les conseqüències de la crisi climàtica, especialment entre els més joves. Per això hem dissenyat i creat tallers experimentals i divulgatius per a diferents edats com: SOS, ciris climàtica, Emergència climàtica, CO2 al mar o el Cicle de l’aigua. Actualment, poblacions com Cambrils, Igualada, Santa Coloma de Gramenet, Sabadell, Tiana, Cornellà del Llobregat, Hospitalet del Llobregat, Ripollet, Sant Cugat del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Barcelona, El Prat del Llobregat, Cerdanyola del Vallès, ja han gaudit de l’experiència als seus centres educatius d’infantil, primària i secundària.
A més, conduïm el programa Compartim un Futur de l’AMB on amb l’objectiu d’incentivar la cultura de la sostenibilitat. Així, fomenta bones pràctiques entre la població, potencia el pensament crític i ofereix a la ciutadania eines i valors necessaris per forjar un futur sostenible i aconseguir un canvi d’hàbits real i immediat.
El futur de l’Àrtic està en joc, però també el del planeta. La reducció del gel àrtic no és només un senyal de l’escalfament global, sinó també un catalitzador que accelera el canvi climàtic. Actuar ara és essencial per preservar aquest ecosistema i, amb ell, l’equilibri climàtic del planeta.
Fonts
PAPER ORIGINAL: Heuzé, C., Jahn, A. The first ice-free day in the Arctic Ocean could occur before 2030. Nat Commun 15, 10101 (2024). https://doi.org/10.1038/s41467-024-54508-3
– Climate.gov. “Climate Change: Arctic sea ice summer minimum”. https://www.climate.gov/news-features/understanding-climate/climate-change-arctic-sea-ice-summer-minimum
– CREAF. “¿Sabías que el deshielo del Ártico y el frío anómalo de este mes de junio en Europa están relacionados?”. https://www.creaf.cat/es/articulos/sabias-que-el-deshielo-del-artico-y-el-frio-anomalo-de-este-mes-de-junio-en-europa-estan-relacionados
– Euronews. “The Arctic could be ice-free by summer 2027: what it means for weather, shipping and polar bears”. https://www.euronews.com/green/2024/12/04/an-ice-free-arctic-could-happen-by-summer-2027-what-it-means-for-weather-shipping-and-pola
– High North News. “The First Ice-Free Day in the Arctic Ocean Could Occcur Before 2030, Says Researcher”. https://www.highnorthnews.com/en/first-ice-free-day-arctic-ocean-could-occur-2030-says-researchers
– NASA Earth Sciences. “Current state of sea ice cover”. https://earth.gsfc.nasa.gov/cryo/data/current-state-sea-ice-cover
– National Snow and Ice Data Center. https://nsidc.org/home
– Polar Portal. “Understanding the Arctic sea ice”. https://polarportal.dk/en/sea-ice-and-icebergs/understanding-the-arctic-sea-ice/
– Science Daily. “Countdown to an ice-free Arctic: new research warns of accelerated timelines”. https://www.sciencedaily.com/releases/2024/12/241203154440.htm
– Science Media Centre. “First Arctic ice-free day could happen before 2030”. https://sciencemediacentre.es/en/first-arctic-ice-free-day-could-happen-2030
– Scientific American. “The Arctic could be functionally ice-free in just a few years”. https://www.scientificamerican.com/article/the-arctic-could-be-functionally-ice-free-in-just-a-few-years/
– SPACE. “Ominous milestone for the planet: Arctic Ocean’s 1st ice-free day could be just 3 years away, alarming study finds”. https://www.space.com/the-universe/climate-change/ominous-milestone-for-the-planet-arctic-oceans-1st-ice-free-day-could-be-just-3-years-away-alarming-study-finds