La memòria és un dels processos més complexos i fascinants del cervell humà. Ens permet construir una identitat, aprendre de l’experiència i relacionar-nos amb el món que ens envolta. Tanmateix, hi ha una etapa de la nostra vida que acostuma a quedar en blanc: la primera infància. Per què no recordem gairebé res dels nostres primers anys? Què passa al nostre cervell durant aquest període? I com pot afectar aquest fet a l’aprenentatge?

En aquest article explorarem les claus neurocientífiques i psicològiques que expliquen el fenomen conegut com a amnèsia infantil, i analitza com les primeres experiències, tot i ser oblidades conscientment, deixen una petjada fonamental en el nostre desenvolupament cognitiu, emocional i educatiu.

Desenvolupament cerebral en la primera infància

L’amnèsia infantil es refereix a la incapacitat dels adults per recordar esdeveniments ocorreguts durant els primers anys de vida, generalment abans dels 3-4 anys. Aquest fenomen ha estat àmpliament estudiat en psicologia i neurociència, i diverses teories intenten explicar-ne les causes.​

Durant els primers anys de vida, el cervell experimenta un creixement i una reorganització dels records constantment. Entre el naixement i els tres anys, s’estableixen nombroses connexions neuronals, especialment a l’escorça cerebral, responsable de funcions com la memòria, l’atenció i el llenguatge. Durant aquests processos, l’activitat neuronal és torna més intensa, cosa que és converteix en un succés essencial per al desenvolupament cognitiu, però també pot contribuir a l’oblit d’experiències primerenques. ​

Un dels primers estudis publicats sobre la neurogènesi per la Universitat de Toronto suggereix que l’elevada neurogènesi (producció de noves neurones) durant la infància podria afavorir l’oblit de records antics, per contrari, la disminució de la formació de noves neurones prevenia l’amnèsia. ​

Diversos estudis han demostrat que l’hipocamp, zona del cervell clau per a la memòria, encara no està del tot desenvolupat durant la infància, fet que dificulta la consolidació de records. Tot i així, la memòria no s’esborra, sinó que pot quedar inaccesssible a causa dels canvis neuronals propis del creixement. Un estudi publicat a Science (Yates et al., 2025) ho exemplifica: mitjançant ressonàncies magnètiques funcionals, es va observar que els nadons mostraven més atenció a imatges que ja havien vist, especialment de rostres humans, quan l’hipocamp havia mostrat activitat en el primer visionat. Això indica que la capacitat de memoritzar hi és present des de molt aviat, encara que el record no sigui fàcilment recuperable.

Formació de la identitat i records autobiogràfics

Els primers records solen ser autobiogràfics, relacionats directament amb experiències personals. Perquè aquests records es consolidin, és necessari un cert grau de desenvolupament cognitiu i lingüístic, així com la formació d’una identitat pròpia. A mesura que els infants desenvolupen la seva capacitat de narrar i entendre les seves experiències, també millora la seva habilitat per recordar-les en el futur.​

Tot i que els records conscients dels primers anys poden ser escassos, les experiències d’aquesta etapa tenen un paper fonamental en l’aprenentatge i el desenvolupament posterior. La memòria de treball, que permet retenir i manipular informació temporalment, és crucial per a activitats com seguir instruccions, resoldre problemes i adquirir noves habilitats. Problemes en la memòria de treball poden afectar el rendiment acadèmic i la capacitat d’aprenentatge dels infants. ​

Estratègies per enfortir la memòria en infants

Per potenciar la memòria i facilitar l’aprenentatge en els més petits, es poden implementar diverses estratègies:​

  • Jocs i activitats lúdiques: Jocs que requereixen recordar seqüències o patrons, com el “Simon diu” o jocs de memòria amb cartes, són excel·lents per exercitar la memòria de treball.​
  • Tècniques d’organització: Ensenyar als infants a utilitzar llistes, esquemes o mapes mentals pot ajudar-los a estructurar la informació i facilitar-ne la retenció.​
  • Pràctica de l’atenció plena: Activitats que promouen la concentració, com la meditació o exercicis de respiració, poden millorar l’atenció i, conseqüentment, la memòria.​

Tallers que estimulen la memòria i l’aprenentatge en la primera infància

L’educació és una peça clau de l’engranatge, tallers i activitats que fomenten l’ús de la memòria, l’aprenentatge i que estimulen en el procés creatiu. A Funbrain oferim una sèrie de recursos i creem activitats dedicades a treballar aquests aspectes en les primeres etapes de la vida, com per exemple:

A continuació, destaquem algunes de les activitats del nostre catàleg pensades per a les etapes inicials:

  • Experimenta els sentits: Taller d’experimentació que proposa activitats per descobrir el món a través dels cinc sentits. Estimula l’observació, l’atenció i l’associació d’experiències amb emocions i records.
  • Les meves emocions: Activitat orientada a reconèixer i expressar emocions bàsiques mitjançant el joc i la narrativa. Aquesta consciència emocional afavoreix la construcció de la memòria autobiogràfica i el desenvolupament del llenguatge intern.
  • Descobrim la ciència: Un espai d’experimentació i descoberta del món natural mitjançant preguntes, observacions i petites investigacions. Estimula la curiositat i la capacitat de relacionar idees, competències clau per a la memòria de treball.
  • Com és el nostre cos?: Taller que explora el cos humà, les seves funcions i parts principals, tot relacionant el coneixement del propi cos amb la motricitat, la coordinació i l’expressió verbal.

Aquests recursos estan dissenyats per realitzar-se a l’aula, així com proporcionant eines pràctiques per a educadors que desitgen recolzar el desenvolupament cognitiu dels infants.​

La memòria en la primera infància és un camp que encara falta molt per explorar i que combina aspectes de la neurociència, la psicologia i l’educació. Tot i que l’amnèsia infantil limita els nostres records conscients dels primers anys, les experiències viscudes durant aquesta etapa són fonamentals per al desenvolupament posterior. Comprendre com funciona la memòria en els infants ens permet implementar estratègies efectives per potenciar l’aprenentatge i el creixement cognitiu.

Fonts:

caCatalà