La urgència d’actuar i els acords insuficients de la COP29

El món i el clima estan canviant. Fa més de 150 anys, des de la dècada de 1850, que els científics van trobar vinculació per primer cop amb la industrialització amb l’emissió de gasos d’efecte hivernacle i el consegüent escalfament global del planeta a tots els nivells (terra, aire, oceans).

El que llavors es va proposar com una teoria, ha esdevingut un fet innegable amb el pas dels temps: no és només visible per a les comunitats més vulnerables, que fa anys que en lluiten les conseqüències, sinó que l’impacte ja és notori arreu amb l’augment de freqüència i intensitat de fenòmens meteorològics extrems com tempestes tropicals, precipitacions torrencials, sequeres i inundacions. La DANA que va sacsejar el País Valencià el passat octubre n’és només un exemple (enllaç article).

Mitigació i adaptació, els dos pilars principals de la resposta internacional

Davant aquest panorama, la comunitat internacional fa temps que treballa col·lectivament per reduir l’emissió de gasos contaminants, i alhora adaptar-se a unes noves condicions climàtiques. No només es tracta d’aturar la font principal de problemes, sinó d’adaptar-se al nou clima mundial perquè els seus efectes ja són tangibles.

Adaptar-se és sobreviure, i adaptar-se és canviar: no podem continuar fent les coses com les hem fet durant l’últim segle perquè, senzillament, ja no són sostenibles. Cal fer una transformació social i econòmica en què es modifiquin els patrons de conducta, consum i producció massiva. Canviar la manera com ens movem, generem riquesa i ens relacionem amb el planeta. Tenim la capacitat, el coneixement i les eines per fer-ho, però cal posar-nos d’acord.

Les COP, un espai multilateral per prendre decisions sobre el canvi climàtic

Aquí és on entra en joc la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC), nascuda el 1992 i amb 198 països membres o parts de la convenció que li confereixen, actualment, un abast quasi completament mundial. La missió principal de la CMNUCC és estabilitzar les concentracions de gasos d’efecte hivernacle a un nivell que impedeixi les intervencions humanes perilloses en el sistema climàtic.

Per fer-ho, s’organitzen conferències anuals, anomenades COPs (Conference of the Parties, o Conferència de les Parts), que reuneixen a líders mundials, negociadores i negociadors que representen a cadascuna de les parts per compartir idees, discutir noves pràctiques i, sobretot, prendre decisions per enfortir l’acció climàtica mundial. Són punts de trobada multilaterals especialment importants pel seu caràcter plural, on es poden sentir les veus de tots els països per igual, sense privilegis pel grau de desenvolupament o riquesa.

Hi ha un consens generalitzat en els punts essencials a tractar -per exemple, segons l’Acord de París del 2015, un dels més importants és limitar l’augment de temperatura global a 2°C respecte als nivells preindustrials, a ser possible 1,5°C-, però apareixen problemes quan s’adrecen les mesures necessàries per fer-ho.

COP29: què ha passat a Bakú?

La passada COP29, va tenir lloc a Bakú (Azerbaidjan) entre l’11 i el 24 de novembre. Va ser una cimera envoltada de polèmica, començant pel fet que l’acollia un país petrolier i gasístic quan un dels objectius que s’heretaven de la COP28 era precisament renovar l’impuls de la transició energètica dels combustibles fòssils a les energies renovables. La tensió va ser palpable al llarg de les dues setmanes que va durar la cimera, que finalment va concloure amb uns acords que, per molts, van quedar molt curts. En destaquen dos:

Nou acord de finançament públic: Els països desenvolupats, responsables històrics de les emissions, han triplicat les seves aportacions fins a 300.000 milions de dòlars per ajudar els països en desenvolupament a la transició energètica i l’adaptació al canvi climàtic. Tanmateix, aquesta xifra és molt inferior als 1,3 bilions sol·licitats i no cobreix danys ni pèrdues climàtiques, quedant insuficient davant l’envergadura del problema.
Acord sobre els mercats de carboni: S’ha establert un marc per regular els mercats globals de carboni després de nou anys de negociacions. Aquests mercats permeten la compra i venda de crèdits de carboni, incentivant financerament la reducció d’emissions i potenciant el compliment dels objectius climàtics, amb un estalvi estimat de 250.000 milions de dòlars anuals.

Què pots fer tu per mitigar el canvi climàtic?

El que no s’ha parlat

Més que no pas el que s’ha aconseguit, el que destaca de la COP29 és el que no s’ha arribat a parlar. Les diferències entre nacions de temes principals han forçat a aplaçar-los per la pròxima COP30 de Belém (Brasil), que coincidirà amb el desè aniversari de l’Acord de París. En el text final de la COP29 no es fa referència explícita a la necessitat d’abandonar progressivament l’ús de combustibles fòssils, que continua sent una de les barreres més significatives de la descarbonització global.

Corren pressa uns acords més ambiciosos. El canvi climàtic està provocant canvis a un ritme tan frenètic que les comunitats més vulnerables i els ecosistemes més exposats no són capaços d’aclimatar-s’hi suficientment ràpid: la concentració de CO2 a l’atmosfera no baixa, l’escalfament torna a batre rècords, el gel es continua desfent i el nivell del mar segueix pujant. Aquest fet és un problema de tots.

Des de Funbrain estem compromesos en educar Per la sostenibilitat, i per la conscienciació social. L’educació és clau i per això impulsem un seguit de tallers, activitats i visites amb l’objectiu de fomentar la cura del medi ambient i el coneixement dels reptes de futur.

Fonts: