El canvi climàtic és real, present i global. L’emergència climàtica no és un perill abstacte. No és qüestió de mala sort, ni un esdeveniment aïllat en el temps, ni un problema que pugui relacionar-se i circumscriure’s a països remots o generacions futures. Recentment, s’ha materialitzat, dolorosament evident amb el pas d’aquesta DANA a València, la més destructiva i mortífera dels últims anys per casa nostra.
Quan la desgràcia toca de prop, és difícil girar-li l’esquena. L’acumulació de prop de 600 litres per metre quadrat en una hora en algunes de les regions més afectades, va remoure i capgirar la vida de molts dels seus habitants. Anem a exemplificar-ho: si va ploure 600 l/m2 en una hora, posem que en una àrea de 1 km2, suposaria que en una hora va ploure 600,000,000 litres en un km2. Aquesta xifra equival a emplenar 240 piscines olímpiques!!
Ara, anem a veure com ha passat tot això. Més enllà de l’escandalosa manca de gestió, accentuada, en part, perquè el territori afectat no està preparat per a catàstrofes d’aquest tipus (per un problema de desordre urbanístic que arrosseguem des dels anys 60 i permet construir en zones inundables), què s’amaga darrere d’una tempesta d’aquesta magnitud? Els experts coincideixen que és una desgràcia que porta el segell del canvi climàtic: els fenòmens meteorològics extrems com aquesta DANA seran cada cop més freqüents i més intensos.
Però anem a pams: què és una DANA?
La DANA no és un fenomen meteorològic estrany. De fet, coneguda a la península ibèrica i les costes del Mediterrani com a “gota freda”. Associem el concepte de “Gota freda” quan va hi ha una precipitació més o menys abundant, i per això, els experts tracten de parlar sobre aquests tipus d’esdeveniment de pluges torrencials amb les sigles del seu nom tècnic real: Depressió Aïllada a Nivells Alts. Tot i així, la idea de “gota freda” és visualment útil per entendre què és i com es forma, valgui la redundància, una gota freda (o, ara més ben dit, una DANA).
Una DANA és el despreniment complet d’una massa o gota d’aire que cau del jet polar, un dels quatre corrents en jet de la Terra (jet stream, en anglès). Aquests corrents en jet són canals de vents forts i intensos que circulen en un eix horitzontal paral·lel a l’equador, a uns 9-16 quilòmetres per sobre de la superfície. Poden arribar a superar els 250 km/h, i acostumen a ser molt allargats, de milers de quilòmetres, però relativament poc amples. Es poden entendre com a rius o autopistes d’aire que, per la força que tenen, són capaços de transportar borrasques com si fossin vehicles dins el trànsit general. Per això, normalment, quan el jet polar baixa de latitud, sol ser sinònim de borrasques i precipitacions a la Península.
La importància de la temperatura
Els corrents en jet es formen per la diferència de temperatura entre els tròpics i els pols: a més diferència de temperatura, és a dir, més gradient tèrmic, més intensos seran els corrents en jet. Ara bé, si el gradient tèrmic disminueix, els corrents perden intensitat i tendeixen a ondular-se, fins al punt que, si s’ondulen prou, poden acabar trencant-se i perdent una massa d’aire en forma de gota: una DANA que queda aïllada de la circulació general (el jet polar) a nivells alts (és a dir, a força altura).
A casa nostra, això és més comú a l’estiu, quan la diferència de temperatura entre latituds és menor i és més fàcil que el jet polar s’onduli i es trenqui. Si això passa, és senzill que es formi una DANA sobre el Mediterrani. I és aquí on entra en joc el segon element clau en la formació de les pluges fortes que solen acompanyar les DANA: la temperatura superficial (elevada) del Mediterrani. El tàndem format per la DANA, freda per l’origen polar, i el Mediterrani, calent després de l’estiu, genera un contrast de temperatures que és el caldo de cultiu perfecte per a una atmosfera inestable propensa a la precipitació. El motiu és pura física: la massa d’aire càlida i humida de la superfície marítima puja ràpidament per convecció a les capes superiors de l’atmosfera, on el vapor d’aigua es condensa i satura fàcilment en contactar amb la gota freda i, per tant, precipita amb ganes.
Quin paper hi juga, en tot això, el canvi climàtic?
Aquest joc fred-calent entre la DANA i el Mediterrani ha existit sempre, però ha passat a un altre nivell amb l’augment de temperatura global causat pel canvi climàtic. L’afectació és múltiple:
- El pol nord s’ha escalfat gairebé quatre vegades més ràpid que la resta del planeta, afectant directament la circulació general d’aire del planeta. A més temperatura als pols, menys gradient tèrmic entre els pols i els tròpics, menys intensos seran els corrents en jet i més tendència tindran a ondular-se i trencar-se formant fenòmens com la DANA.
- Com major sigui la temperatura de l’aire, major capacitat té l’atmosfera d’acumular humitat i, per tant, majors seran les precipitacions que es puguin formar.
- El Mediterrani s’està escalfant cada cop més i més ràpid, aportant més humitat i més energia, que brinden les condicions idònies per a la formació de pluges torrencials.
En resum, més DANAs i un Mediterrani més calent. Tots aquests factors no fan més que extremar les condicions en què es forma una DANA i facilitar que les precipitacions que pugui causar siguin torrencials, ràpides i extremadament violentes. La regla de tres és clara: l’escalfament global està fent que fenòmens meteorològics habituals com la DANA siguin més freqüents i intensos. I ja no es tracta de previsions, sinó de realitats.
En aquest context, l’educació ambiental esdevé essencial per fer front a les conseqüències del canvi climàtic i, específicament, per entendre i gestionar els riscos associats als fenòmens meteorològics extrems com la DANA. Educar en el canvi i conscienciar sobre la vulnerabilitat del planeta i l’impacte de l’acció dels éssers humans sobre ella, és essencial per construir un pensament crític i futur millor, incentivant la responsabilitat individual i col·lectiva.
Amb el programa d’educació ambiental Compartim un Futur preparem i fem conscients a les futures noves generacions, tot fomentant la cultura de respecte i cura del medi ambient. Una adequada gestió ambiental és imprescindible per protegir les comunitats i el seu entorn, i requereix d’una implicació constant de tota la societat.
Español 
Català