Pando, el gegant invisible de Utah

Si se’ns pregunta per l’organisme viu més gran del planeta, la majoria segurament pensem en la balena blava. Els més de 30 metres de llargada i les quasi 200 tones de pes que poden assolir aquests gegants aquàtics en edat adulta semblen més que suficients per reclamar el títol de forma quasi indiscutible. Realment és cert, es tracta de l’animal més grosactualment i que ha existit mai, però fora del regne animal, la balena blava queda desbancada per un arbre.

L’arbre en qüestió pesa quasi 6 milions de quilograms, l’equivalent a 35 balenes juntes, i que s’estén, encara que sembli impossible, al llarg de 43 hectàrees. Això ens pot donar una petita idea de la immensitat de Pando, del verb llatí pando (“I spread out” o, en català, “jo m’estenc”), el nom que va rebre l’arbre i que ocupa gran part del Fishlake National Forest a Utah, Estats Units.

Un bosc immens o un sol arbre?

A primera vista, el Pando sembla més aviat un bosc de milers de pollancres que un sol arbre. Està compost per 47.000 troncs que s’alcen recordant arbres normals i corrents, independents els uns dels altres, però sota terra es descobreix una xarxa d’arrels massiva que els interconnecta a tots i els permet funcionar com un sol organisme, i això ho observem amb la genètica.

Totes les seves parts treballen conjuntament per sobreviure, sigui recollint, produint i distribuint energia, defensant-se, o reproduint-se i regenerant-se, i la genètica ho corrobora: totes les “branques” són genèticament idèntiques, clons les unes de les altres i, per tant, part i essència de Pando. D’aquesta manera, el Pando s’entén com una colònia clonal de Populus tremuloides, una espècie de pollancre americà, conegut com a quacking aspen o quackie perquè la flexibilitat de les seves fulles fa que es moguin al vent com si tremolessin.

Ara bé la pregunta que tots ens estàvem fent: d’on va sortir? Com va arribar a ser tan gran?

Els Populus tremuloides són arbres de creixement ràpid que poden arribar fins a 25 metres d’alçada, d’una escorça pàl·lida amb clapes negres. Poden reproduir-se tant de forma sexual, a través de la producció de llavors, com asexual, però acostumen a optar per l’última, que és més eficaç en l’hàbitat on viuen i els permet abastar una superfície més àmplia d’on poden captar més nutrients.

Com és la reproducció asexual de les plantes?

El concepte de la reproducció asexual és senzill les hormones de creixement s’acumulen en alguns punts de les arrels, estimulant la creació d’un brot que anirà fent-se gran i madurant fins a crear un nou “tronc” (o, més aviat, una nova “branca”), que també desenvoluparà arrels que se sumaran a la xarxa d’arrels original. Aquest procés es pot repetir indefinidament, fent còpies i còpies idèntiques del primer pollancre. Segons les dades geològiques recollides, es creu que en Pando porta entre 9.000 i 12.000 anys regenerant-se.

Per en Pando, abans incendis que glaceres, la seva supervivència

Igual que algunes espècies de Pins, els quackies, prefereixen la calor del foc a les glaceres. És més que una qüestió de preferència, el foc acaba sent un element crucial per a la regeneració efectiva d’aquests arbres. Quan el pollancre se sotmet a condicions estressants com la caiguda, el tall o la crema dels troncs, és quan té més capacitat de regeneració. . En aquest cas, els incendis forestals posen en marxa el caldo de cultiu perfecte per assegurar l’arribada d’una nova fornada de clons que broten de sota terra.

El foc no només retorna nutrients al sòl gràcies a la crema i caiguda de branques, que alhora obre clarianes i permet que la llum arribi de forma molt més directa a les parts baixes, sinó que també afavoreix l’activació del procés hormonal que fomenta l’aparició de nous brots. El foc, a pesar de tot, és vida.

Vida i mort. Algunes espècies com les coníferes no són tan resistents a aquestes adversitats com els pollancres, deixant fora de combat altres espècies vegetals que competeixen amb ells pels recursos. Això és perquè els quackies emmagatzemen grans quantitats d’aigua, no contenen compostos químics inflamables com els d’arbres fàcils de cremar, i la seva altura permet que les parts altes es mantinguin intactes davant de focs de poca intensitat que es desplacen arran de terra.

L’equilibri sensible d’un ecosistema

Ara bé, en els últims anys s’ha detectat un descens del ritme de regeneració de Pando que s’ha vinculat a dos problemes. Friends of Pando, una organització que advoca per educar i divulgar sobre en Pando, alerta que no són problemes que amenacin la supervivència del gegant mil·lenari perquè la regeneració continua (encara que a menor ritme), però cal estar-hi atents:

• La falta de foc. Al llarg del segle passat es van instaurar polítiques de supressió d’incendis per a la protecció dels ecosistemes, propicia al desenvolupament d’espècies rivals.
• L’excés de grans herbívors com els cérvols i els ants. Aquests animals tenen un gust especial pels brots joves dels boscos on viuen, i l’augment de la seva població per la pèrdua sistemàtica dels seus depredadors naturals a mans humanes ha fet que l’activitat de regeneració normal de Pando s’hagi vist afectada.

Així, per intentar ajudar al quackie gegant a mantenir-se a un bon ritme, unes quantes hectàrees de Pando s’han envoltat de tanques que limiten el pas dels herbívors, a més protegeixen als animals dels incendis forestals que es desenvolupen.

Com treballar aquest conceptes a l’aula pot ser?

A través d’una experiència immersiva, es  permet des de l’aula explorar la ciència de manera divulgativa i en primera persona, utilitzant eines interactives que permeten als estudiants submergir-se en l’estudi dels ecosistemes i entendre la importància de la biodiversitat i els processos naturals que sostenen la vida al planeta.

Com en podem ser més conscients?

En definitiva, el cas de Pando posa en relleu la vulnerabilitat dels ecosistemes i la responsabilitat de la societat en respectar i cuidar el medi ambient. És per això, que, des de Funbrain  a través dels tallers sobre medi ambient i les formacions a professorat, treballem per  per nodrir a la ciutadania amb coneixement científic contrastat i fiable.

A Catalunya, programes com “Compartim un Futur” de l’AMB que té per finalitat incentivar la cultura de la sostenibilitat, sensibilitzar i educar sobre el medi ambient. Fomentant les bones pràctiques entre la població, potencia el pensament crític i ofereix a la ciutadania les eines i els valors necessaris per forjar un futur sostenible, a través dels recursos i oferta educativa, amb les visites a instal·lacions i,  produint un canvi amb els projectes d’acompanyament APS, per aconseguir un canvi d’hàbits real i immediat.