Educomunicació a l’aula

Vivim en un món tecnològic i connectat. Això fa que estiguem exposats, de forma constant i sense filtres, a tota mena de continguts digitals. Davant aquesta realitat hem de saber que la desinformació és un dels principals problemes d’aquesta exposició i que també es fa evident a l’entorn educatiu.

Un estudi publicat per la Universitat Carles III de Madrid i la Universitat de Santiago de Compostel·la reconeix que els joves no confien tant en la ciència com les persones de més de 65 anys. Els experts assenyalen la importància d’incidir a les escoles, instituts i universitats amb l’“educomunicació“. Aquest concepte descriu la necessitat perqué els infants i joves tinguin informació sobre quines són les fonts fiables d’informació per poder entendre el paper de la ciència i conèixer el mètode científic.

Per tant, és de vital importància començar a treballar a l’aula amb l’alfabetització mediàtica internacional, és a dir, desenvolupar la capacitat de l’alumne per avaluar críticament la informació que reben a través de xarxes, reconèixer les fonts fiables i diferenciar informació rigorosa de la que no ho és. Cal oferir eines als alumnes perquè siguin capaços de resoldre les qüestions que els generen dubtes, així com de protegir-se i actuar davant la desinformació a les xarxes.

Un cop més, la formació dels docents és fonamental per tal d’acompanyar a l’alumnat en la construcció d’un pensament crític, perquè tinguin eines i metodologies per realitzar un òptim acompanyament en el reaonament crític de l’alumnat. Des de Funbrain acompanyem al professorat en la seva formació oferint formació per traslladar-ho a l’aula de la manera més efectiva.

A continuació, explorem la importància d’aprendre a cercar la informació, analitzar d’on prové la informació, detectar les “fakenews” i dur a terme una lectura crítica de les fonts. A més, proposem una activitat per identificar i donar eines per treballar la desinformació de manera efectiva, a l’aula.

• Fomentar el pensament crític i la reflexió: animar els estudiants a formular preguntes, a qüestionar les fonts i a examinar els possibles errors d’interpretació de dades. Podeu organitzar debats, resoldre problemes complexos i animar la reflexió crítica en totes les matèries.
• Verificació de la informació: les fonts acadèmiques, les bases de dades reconegudes o les agències de verificació independents, poden ser un bon recurs per treballar la desinformació. Verificat ha creat un lloc web per treballar al “Desfake”: Combatre la desinformació a l’aula.
• Analitzar l’estil de redacció: acompanyar a l’alumnat en la identificació de titulars sensacionalistes, “clickbaits” o que apel·len malentesos per tal de detectar manipulacions.
• Desenvolupar habilitats de verificació d’imatges i vídeos: amb l’augment de la desinformació visual i l’ús d’eines d’intel·ligència artificial (IA) és important que els estudiants aprenguin a verificar imatges i vídeos. Pot ser útil, fer servir eines com la cerca inversa d’imatges per aprendre a reconèixer quines són IA i quines són reals.
• Tallers educatius: el mètode científic ens dóna eines per qüestionar, examinar i verificar les afirmacions mitjançant evidència empírica i raonament lògic. Als tallers Funbrain de “Els mòbils i les pantalles” i “Fem un bon ús de les xarxes socials?” detectem i coneixem els riscos de l’ús d’aquestes tecnologies i conscienciem sobre com fer-hi un ús responsable.

Motivar els estudiants a reflexionar sobre el paper dels mitjans de comunicació no només els ajuda a comprendre la seva influència, sinó que també els capacita per a desenvolupar una perspectiva crítica per detectar la informació errònia o esbiaixada. Tal com explica la Melina Furman, biòloga i professora l’Escola d’Educació de la Universidad de San Andrés (Udesa), podriem dir que l’esperit crític és com una mena de lent que ens “ajuda a veure el món des d’una òptica que ens permeti fer visible l’invisible, creant i identificant patrons i connexions que, sense aquesta lent, romandrien amagats per a nosaltres.” 

Vols fomentar la consciència mediàtica i l’esperit crític entre el teu alumnat? Et proposem algunes idees per a treballar aquestes competències a l’aula.

Activitat a l’Aula: “Detectius de la Desinformació”

En aquesta activitat, els alumnes es converteixen en periodistes d’investigació per desxifrar notícies falses o enganyoses. Els estudiants posen en pràctica les seves habilitats de pensament crític, com la verificació de fonts, la cerca de dades i la identificació de tècniques de manipulació de la informació.

1. Introducció: explica als estudiants la importància de ser crítics amb la informació que consumeixen i presenta l’activitat “Detectius de la Desinformació”. Poden fer grups de 3 o 4 per treballar amb equip.
2. Distribució de notícies: proporciona diverses notícies, vídeos virals amb conceptes falsos o verdaders, perquè analitzin si creuen que se traca d’informació certa o falsa.
3. Investigació: Els estudiants han de buscar i identificar les fonts, els investigadors i divulgadors científics que hi ha al darrere per contrastar i identificar els elements que poden indicar que una notícia és falsa o no.
4. Presentació: cada grup d’estudiants presenta les seves conclusions i raonaments sobre la veracitat de les notícies analitzades.
5. Reflexió i posada en comú: conclou l’activitat amb una reflexió sobre la importància de ser crítics amb la informació i com aquesta habilitat pot ajudar a combatre la desinformació.

Propostes educatives per fomentar l’alfabetització mediàtica a l’aula ajudarà a desenvolupar una consciència crítica per a abordar la desinformació. D’aquesta manera contribuïm a la formació d’una ciutadania més informada i preparada per afrontar i reconèixer les fakenews i els reptes de la desinformació de la societat actual.